Descripció
Déu de la Guerra - Fantasma d'Esparta va aterrar a la PSP, al novembre de 2010, convertint-se aixà en la segona entrega de la sèrie de Déu de la Guerra a la consola portà til de Sony. Aquest tÃtol, desenvolupat pel Disposat a l'Alba Estudis i publicat per Sony Computer Entertainment, tenia com a objectiu principal proporcionar una experiència d'acció d'èpica en la petita pantalla de la PSP, l'expansió de la història de Kratos i elevar la qualitat de grà fics i jugable.
A diferència d'altres tÃtols de la sèrie de Déu de la Guerra, Fantasma d'Esparta manté la seva exclusivitat per a la portà til consola PlayStation Portable (PSP). No hi ha Cap re-versions oficials a d'altres plataformes, encara que la comunitat de emuladors ha permès el joc per gaudir-la a l'ordinador i dispositius mòbils, mentre que la preservació de l'experiència a les noves generacions de jugadors.
En comparació amb el Déu de la Guerra: les Cadenes de l'Olimp, el seu predecessor en el PSP, Fantasma d'Esparta caracterÃstiques notables millores en diversos aspectes:
Grà fics: hi ha un important salt en la qualitat visual, amb carà cter models i escenaris en més detall, una més gran varietat de textures i efectes d'il·luminació més elaborats. Els entorns són més rica i vibrant, el transport, el jugador a la mÃtica Grècia amb major realisme.
Joc: L'experiència de combat és enriquit amb la introducció de noves mecà niques, com la capacitat d'utilitzar les armes secundà ries i realitzar combos per a una més elaborada i complexa. Això permet una major varietat d'estratègies i estils de joc, adaptant-se a les preferències de cada jugador.
Sonora: La banda sonora es presenta amb la superior qualitat d'à udio, potenciat per la immersió del jugador en l'èpica ambient del joc. Els efectes de so també s'han millorat, creant una experiència sensorial més impactant durant les batalles i els moments clau de la història.
Història: La trama s'expandeix considerablement, furgar en el passat d'Kratos i de les seves relacions amb altres personatges. Que revelen noves dades sobre el seu origen, la seva famÃlia i els esdeveniments que van marcar-lo com el Fantasma d'Esparta. Això porta una nova dimensió a la història i permet una millor comprensió de les motivacions de Kratos.
No obstant això, Fantasma d'Esparta també compta amb alguns disminució en comparació amb el seu predecessor:
Durada: El joc és una mica més curt que les Cadenes de l'Olimp, que pot ser una mica decebedor per a alguns jugadors a la recerca per a una experiència més à mplia.
Dificultat: general dificultat del joc és lleugerament inferior, que pot no ser del grat dels jugadors busquen una major repte.
Contingut addicional: No hi ha que molts altres modes de joc, com ara Cadenes de l'Olimp, la limitació de les opcions per a aquells que busquen explorar més enllà de la principal de la història.
Fantasma d'Esparta i va marcar el final de la saga de Déu de la Guerra en consoles portà tils, el focus de desenvolupament posterior a l'escriptori de la plataforma. El joc va rebre bones crÃtiques de la premsa especialitzada, posant de relleu les millores en grà fics, jugabilitat, i l'expansió de la història de Kratos. Fantasma d'Esparta, considerat com una peça important dins la tradició de la saga de Déu de la Guerra, de connectar els esdeveniments de Déu de la Guerra (2005) Déu de la II Guerra (2007), aprofundint en el passat de Kratos i establint les bases per al seu futur com el Déu de la Guerra.
història
Kratos, turmentada per visions del seu passat mortal, s'embarca en un viatge per la ciutat de l'Atlà ntida enfonsada en la recerca de la seva mare, Calisto, l'única persona que podria calmar la seva à nima turmentada. Guiats per l'esperit del seu germà Deimos, Kratos navegar a través de perillosos mars, davant de bèsties i mÃtiques guerreres i espartanos plantejades.
Quan s'arriba a l'Atlà ntida, Kratos descobreix que la ciutat està sota el control de Posidó, el déu del mar. Per trobar la seva mare, que s'ha de superar una sèrie de proves imposades per Posidó, cada un més difÃcil que l'anterior. En el seu viatge, Kratos és amb Persèfone, deessa de la primavera, que li revela la veritat sobre el seu passat i el destà del seu germà .
Finalment, Kratos aconsegueix arribar al cor de l'Atlà ntida, on troba la seva mare en captivitat per Posidó. Després d'una batalla èpica, Kratos les derrotes, el déu del mar, i l'alliberament de Calisto. No obstant això, la seva alegria es va fer miques quan descobreix que Deimos s'ha transformat en un monstre per les potències de Posidó.
En un acte d'amor maternal, Calisto se sacrifica per alliberar Deimos la seva maledicció. Kratos, devastat per la mort de la seva mare, desencadena la fúria del seu déu interior, transformant-se en un ésser de pura rà bia i la destrucció. Amb un inigualable poder, Kratos s'enfronta Deimos corromput, en una batalla final que determinarà el destà de tots dos germans.
Després d'una lluita tità nica, Kratos aconsegueix derrotar Deimos corromput, alliberar la seva à nima des del turment. No obstant això, la victòria té un sabor amarg cost. Kratos, consumit per la venjança i el dolor, es veu condemnada a vagar pel món com un fantasma del seu antic jo, portant el pes de les seves accions i la culpa per la mort de la seva mare.